Moltes gràcies, Barcelona

9 pensamientos en “Moltes gràcies, Barcelona

    • OK, lo dejamos en despedida condal. En realidad, vaticino que seguiremos compartiendo cosas (por supuesto, más allá de estar en el mismo lado del charco y esas cosas) ^_^

  1. Gracias a ti, niña!! Un enorme placer haber compartido contigo muchas de las cositas del dibujito. Ojalá sigamos compartiendo muchas más!
    Aquí sempre tindràs uns quants catalanets esperant-te amb els braços oberts per què et sentis com a casa!!🙂
    Vuelve pronto!

  2. I jo que pensava que anàvem a compartir-les a Londres, Mercè … jeje. M’estic emocionant, Nuria. Que us quedi clar a les dues que pretenc seguir vivint cosetes xules amb vosaltres … ¡Si ja ho vam fer a la Xina! ^_^ (ays, si hablara taaaan bien como escribo, jeje).

  3. Anunezpu!
    Com a bona Barcelonesa, sabras que per la gent d’aquí hi ha una canço del Lluis Llac molt significativa! Ítaca.
    No se si la teva illa d’Ítaca és Mèxic, Barcelona, Jerez, Londres, Madrid, o alguna altre city, el temps ja ho dirà… El que si que se del cert, és que a Barcelona sempre hi tindras una familia que et rebrà amb els braços oberts! Molta sort i molts petons! Y Viva Mejico Cabrones!!!!!

    ÍTACA
    I

    Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
    has de pregar que el camí sigui llarg,
    ple d’aventures, ple de coneixences.
    Has de pregar que el camí sigui llarg,
    que siguin moltes les matinades
    que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
    i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
    Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
    Has d’arribar-hi, és el teu destí,
    però no forcis gens la travessia.
    És preferible que duri molts anys,
    que siguis vell quan fondegis l’illa,
    ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
    sense esperar que et doni més riqueses.
    Ítaca t’ha donat el bell viatge,
    sense ella no hauries sortit.
    I si la trobes pobra, no és que Ítaca
    t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
    sabràs el que volen dir les Ítaques.

    II

    Més lluny, heu d’anar més lluny
    dels arbres caiguts que ara us empresonen,
    i quan els haureu guanyat
    tingueu ben present no aturar-vos.
    Més lluny, sempre aneu més lluny,
    més lluny de l’avui que ara us encadena.
    I quan sereu deslliurats
    torneu a començar els nous passos.
    Més lluny, sempre molt més lluny,
    més lluny del demà que ara ja s’acosta.
    I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

    III

    Bon viatge per als guerrers
    que al seu poble són fidels,
    afavoreixi el Déu dels vents
    el velam del seu vaixell,
    i malgrat llur vell combat
    tinguin plaer dels cossos més amants.
    Omplin xarxes de volguts estels
    plens de ventures, plens de coneixences.
    Bon viatge per als guerrers
    si al seu poble són fidels,
    el velam del seu vaixell
    afavoreixi el Déu dels vents,
    i malgrat llur vell combat
    l’amor ompli el seu cos generós,
    trobin els camins dels vells anhels,
    plens de ventures, plens de coneixences.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s